arroparé

Català

Verb

arroparé

1. Primera persona del singular (jo) del futur de arropar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·pa·ré (4)
• Anagrames: perorara, perorarà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.ro.paˈɾe/

Americà: alt /a.ro.p(a)ˈɾe/, baix /a.ro.paˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

arroparé

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb arropar