arreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əˈrɛw/, balear /əˈrəw/, /əˈrɛw/
Occidental: /aˈrew/
  • Rimes: -ɛw
  • Etimologia:
Adverbi: del germànic ad ræd, («segons consell», «per ordre»).
Nom: de arriar ‎(«indicar al cavall que comenci la marxa»).

Adverbi[modifica]

arreu

  1. Successivament, tot seguit.
  2. Indiscriminadament, indistintament, sense triar.
    Escull un llibre arreu i vine a fer-me companyia.
  3. Per tot lloc.
    L'herba creixia arreu.

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ar·reu m. ‎(plural arreus)

  1. Conjunt d'estris que es fan servir per dominar les bèsties de càrrega i lligar-les ja sigui per estirar d'un carro o per fer-les fer feines agrícoles: arnès, arada, fuet, jou, etc.
  2. Guarniments i arranjaments de cavalls.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]