apomàrem

Potser volíeu: apomarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.puˈma.ɾəm/
	balear /ə.poˈma.ɾəm/, /ə.puˈma.ɾəm/
Occidental:	/a.poˈma.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

apomàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de apomar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb apomar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·mà·rem (4)
• Anagrames: empomara, empomarà