antiquus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /anˈtiː.kwʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu *ant- ‎(«a fora, al davant, anterior»).

Adjectiu[modifica]

antīquus m., antīqua f., antīquum n. ‎(comparatiu antīquior, superlatiu antīquissimus)

  1. en primer lloc, per davant
    «nihil vita antiquius existimare,» [1]
    no anteposar a la vida
  2. antic, anterior
    «Diana in suis antiquis sedibus reponitur» [2]
    Tornar a ficar l'estàtua de Diana, al seu antic lloc
    «antiqua philosophia,» [3]
    de la filososfia antiga, anterior a Sòcrates

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu antīquus antīqua antīquum antīquī antīquae antīqua
Vocatiu antīque antīqua antīquum antīquī antīquae antīqua
Acusatiu antīquum antīquam antīquum antīquōs antīquās antīqua
Genitiu antīquī antīquae antīquī antīquōrum antīquārum antīquōrum
Datiu antīquō antīquae antīquō antīquīs
Ablatiu antīquō antīquā antīquō antīquīs


Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.48-50
  1. Ciceró, Philippicae, 13, 6
  2. Ciceró, In Verrem, 4, 74
  3. Ciceró, Tusculanae Quaestiones, 5, 10