ango

De Viccionari


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈaŋ.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *h₂enǵʰ- ‎(«estret»).

Verb[modifica]

angō ‎(1a present?), angis ‎(2a present), angēre ‎(infinitiu), anxī ‎(perfet), anctum ‎(supí)

  1. estrènyer, escanyar
    Ex.: Angit inhaerens elisos oculos et siccum sanguine guttur.[1]— (traducció:«L'escanya sense deixar-lo anar, mentre alça els ulls i buida la sang de la seva gola.»)
  2. patir dolor físic,
  3. angoixar, patir en l'estat d'ànim
    Absurde facis, qui angas te animi.
    És absurd que t'angoixis d'aquesta manera.

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Virgili, Aeneis