angustia

Castellà

• Pronúncia: /aŋˈɡus.tja/
• Etimologia: Del llatí angustia.

Nom

an·gus·tia f. ‎(plural angustias)

1. angoixa
2. angúnia

Llatí

• Pronúncia: /aŋˈɡʊs.tɪ.a/
• Etimologia: Derivat de angere.

Nom

angustia f. ‎(genitiu angustiae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	angustia	angustiae
Vocatiu	angustia	angustiae
Acusatiu	angustiam	angustiās
Genitiu	angustiae	angustiārum
Datiu	angustiae	angustiīs
Ablatiu	angustiā	angustiīs

1. estretor
2. gorja, congost

   Ex.: In faucibus Sperchii fluminis Thermopylarum angustiae, quo argumento IIII inde Heraclea Trechin dicta est.—(traducció:«a la desembocadura del riu Esperqueios, a 4.000 passes de la gorja de les Termòpiles, està Heraclea, anomenada per aquest motiu Trechin —l'Àspra—.»)

3. angoixa