anca

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈaŋ.kə/, occidental /ˈaŋ.ka/
  • Rimes: -aŋka
  • Etimologia: [1] Del llatí vulgar *hanca ‎(argot militar), del fràncic *ankijā ‎(«costat de persona o animal»), del protogermànic *ankijǭ, segle XIII.
  • Etimologia: [2] Del sard anca.

Nom[modifica]

anca f. ‎(plural anques)

  1. Part del cos que comprèn la zona lateral posterior a l'inici de la cuixa.
  2. Gropa de les cavalleries.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

anca f. ‎(plural anques)

  1. (alguerès) cama

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: an·ca (2)
  • Anagrames: acan, cana

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈaŋ.ka\
Americà: alt \ˈaŋ.k(a)\, baix \ˈaŋ.ka\

Nom[modifica]

anca f. ‎(plural ancas)

  1. anca

Notes[modifica]

En singular porta l'article masculí: el anca.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: an·ca (2)