Vés al contingut

amuntoneguessen

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

amuntoneguessen

  1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amuntonar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·mun·to·ne·gues·sen (6)