amuntonàreu

Potser volíeu: amuntonareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mun.tuˈna.ɾəw/
	balear /ə.mun.toˈna.ɾəw/, /ə.mun.tuˈna.ɾəw/
Occidental:	/a.mun.toˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

amuntonàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amuntonar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amuntonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mun·to·nà·reu (5)