amuntonàrem

Potser volíeu: amuntonarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mun.tuˈna.ɾəm/
	balear /ə.mun.toˈna.ɾəm/, /ə.mun.tuˈna.ɾəm/
Occidental:	/a.mun.toˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

amuntonàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de amuntonar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amuntonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mun·to·nà·rem (5)