amblador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əm.bɫəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /am.bɫaˈðo/, valencià /am.bɫaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De amblar i el sufix -dor.

Adjectiu

amblador m. ‎(femení ambladora, plural masculí ambladors, plural femení ambladores)

1. Cavalleria de bon pas, que ambla.

Traduccions

Cavalleria de bon pas

• Castellà: amblador ^(es) m.
• Francès: cheval qui va a l'amble ^(fr)
• Italià: ambiante ^(it)
• Llatí: gradarius ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bla·dor (3)
• Anagrama: Baldomar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \am.blaˈðoɾ\

Americà: alt /am.blaˈdoɾ/, baix \am.blaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

amblador m. ‎(femení ambladora, plural masculí ambladores, plural femení ambladoras)

1. amblador

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bla·dor (3)