amblador

Català

• Pronúncia:

Oriental: /əm.bləˈðo/

Occidental: nord-occidental /am.blaˈðo/, valencià /am.blaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De amblar i el sufix -dor.
• Anagrama: Baldomar

Adjectiu

am·bla·dor m. ‎(femení ambladora, plural masculí ambladors, plural femení ambladores)

1. Cavalleria de bon pas, que ambla.

Traduccions

Cavalleria de bon pas

• Castellà: amblador ^(es) m.
• Francès: cheval qui va a l'amble ^(fr)

• Italià: ambiante ^(it)
• Llatí: gradarius ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /am.blaˈðoɾ/

Adjectiu

am·bla·dor m. ‎(femení ambladora, plural masculí ambladores, plural femení ambladoras)

1. amblador