amaino

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈmaj.nu/, occidental /aˈmaj.no/

Verb[modifica]

amaino

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amainar
    [Jo] amaino, amaine, amaín o amaini.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amainar
    [Que jo] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] amaini o amaine.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar
    [Que ell/ella/vostè] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] amaini o amaine.

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

amaino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb amainar