Vés al contingut

amaino

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /əˈmaj.nu/, occidental /aˈmaj.no/

Verb

[modifica]

amaino

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amainar.
    [Jo] amaino, amaine, amaín o amaini.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amainar.
    [Que jo] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] amaini o amaine.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar.
    [Que ell/ella/vostè] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] amaini o amaine.

Miscel·lània

[modifica]

Castellà

[modifica]

Verb

[modifica]

amaino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb amainar