almogàver

Català

Reproducció d’un almogàver

• Pronúncia:

Oriental: central /əɫ.muˈɣa.βər/, balear /əɫ.moˈʝa.və/, /əɫ.muˈɣa.və/

Occidental: nord-occidental /aɫ.moˈɣa.βer/, valencià /aɫ.moˈɣa.veɾ/, /aɫ.moˈɣa.βeɾ/

• Etimologia: De l'àrab المغاور ‎(al-muġâwir, «l’invasor»), segle XIII.
• Anagrama: alegràvom

Nom

al·mo·gà·ver m. ‎(plural almogàvers)

1. Soldat mercenari d'infanteria originari de les Corones d'Aragó i Castella, de gran mobilitat, armament senzill i lluita ferotge, que des del segle xiii lluitaren principalment en favor de les seves respectives corones, però també entre els diferents estats que les formaven.

Notes

Cal destacar que en alguns països, en especial a Grècia, català i almogàver són quasi sinònims en el vocabulari popular i equivalen a vàndal en el sentit més cruel de la paraula.

Traduccions

Traduccions: almogàver

• Anglès: almogavar ^(en)
• Basc: almogavare ^(eu)

• Castellà: almogávar ^(es)
• Francès: Almogavre ^(fr)

Vegeu també

• Almogàver a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot