allocares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ʎuˈka.ɾəs/, occidental /a.ʎoˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

allocares

1. segona persona del singular (tu) del passat simple de allocar

   [Tu] t'allocares o et vas/vares allocar.

2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb allocar

   Forma valenciana: [tu] t'alloquessis, t'alloquesses, t'allocasses, t'allocassis o t'allocares.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·ca·res (4)
• Anagrames: acollares, allocar-se