alfanic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫ.fəˈnik/, occidental /aɫ.faˈnik/
• Rimes: -ik
• Etimologia: De l'àrab andalusí الفَانِيد ‎(alfâníd), de l'àrab الْفَانِيد ‎(al-fānīd, «el caramel de sucre»), del persa پانید ‎(pānid, «dolç de sucre»), del sànscrit फाणित ‎(phāṇita, «xarop de canya de sucre»).

Nom

alfanic m. ‎(plural alfanics)

1. Pasta de sucre pastada amb oli d’ametlles dolces.

Compostos i expressions

• ser un alfanic o d'alfanic - delicat de complexió

Variants

• alfenyic (arcaisme)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: alfeñique ^(es)
• Llatí: penidia ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·fa·nic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.