albaitari

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /al.baj.ta.ɾi/
• Etimologia: Del castellà albéitar ‎(‘ferrador, veterinari’) i el sufix -ari, de l'àrab بَيْطَار‎ ‎(bayṭār, ‘ferrador, veterinari’), del grec antic ἱππιατρός ‎(hippiatrós, literalment ‘doctor de cavalls’).

Nom

albaitari anim.

1. veterinari

Declinació

Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu albaitari albaitaria albaitariak Ergatiu albaitarik albaitariak albaitariek Datiu albaitariri albaitariari albaitariei Genitiu albaitariren albaitariaren albaitarien Comitatiu albaitarirekin albaitariarekin albaitariekin Benefactiu albaitarirentzat albaitariarentzat albaitarientzat Instrumental albaitariz albaitariaz albaitariez Partitiu albaitaririk - - Prolatiu albaitaritzat - - Causal albaitarirengatik albaitariarengatik albaitariengatik Locatius Inessiu albaitarirengan albaitariarengan albaitariengan Ablatiu albaitarirengandik albaitariarengandik albaitariengandik Al·latiu albaitarirengana albaitariarengana albaitariengana Terminatiu albaitarirenganaino albaitariarenganaino albaitarienganaino Al·l. direcional albaitarirenganantz albaitariarenganantz albaitarienganantz Gen. locatiu albaitarirenganako albaitariarenganako albaitarienganako

Sinònims

• marexal

Derivats

• albaitaritza

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en basc
• Entrada «albaitari» a l’Elhuyar Hiztegia.