aguerrir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.ɣəˈri/, balear /ə.ʝəˈri/, /ə.ɣəˈri/
Occidental: nord-occidental /a.ɣeˈri/, valencià /a.ɣeˈriɾ/

Verb[modifica]

a·guer·rir trans.

  1. Exercitar en la guerra.

Conjugació[modifica]

Usat habitualment només en participi.

Paradigmes de flexió: aguerreixo, aguerreix, aguerrim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.ɣeˈriɾ\
Americà: alt /a.ɡeˈriɾ/, baix \a.ɣeˈriɾ\

Verb[modifica]

a·gue·rrir ‎(defectiu, passat aguerrí, futur aguerriré)

  1. aguerrir

Notes[modifica]

En desús, habitualment només en les formes que tenen la vocal i en la desinència.

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre aguerrido


Francès
[modifica]

Verb[modifica]

aguerrir ‎(pronominal s'aguerrir)

  1. aguerrir
    usat en sentit propi en el vocabulari militar i en sentit figurat en poesia.


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

aguerrir

  1. aguerrir