aguerrir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɣəˈri/
Occidental:	nord-occidental /a.ɣeˈri/
	valencià /a.ɣeˈriɾ/, /a.ɣeˈri/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del prefix a- i guerra.

Verb

aguerrir trans.

1. Exercitar en la guerra.

Conjugació

Usat habitualment només en participi.

Tercera conjugació incoativa, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aguerrir			haver aguerrit
gerundi	aguerrint			havent aguerrit
participi	aguerrit, aguerrida, aguerrits, aguerrides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aguerreixo	aguerreixes	aguerreix	aguerrim	aguerriu	aguerreixen
	aguerresc						bal
	aguerreixi						sept
	aguerrisc	aguerrixes	aguerrix			aguerrixen	occ
	aguerrixo						n-occ
imperfet	aguerria	aguerries	aguerria	aguerríem	aguerríeu	aguerrien
passat simple	aguerrí	aguerrires	aguerrí	aguerrírem	aguerríreu	aguerriren
futur	aguerriré	aguerriràs	aguerrirà	aguerrirem	aguerrireu	aguerriran
condicional	aguerriria	aguerriries	aguerriria	aguerriríem	aguerriríeu	aguerririen
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aguerreixi	aguerreixis	aguerreixi	aguerrim	aguerriu	aguerreixin
	aguerrisca	aguerrisques	aguerrisca			aguerrisquen	occ
	aguerresqui	aguerresquis	aguerresqui	aguerriguem	aguerrigueu	aguerresquin	bal
imperfet	aguerrís	aguerrissis	aguerrís	aguerríssim	aguerríssiu	aguerrissin
		aguerrisses		aguerríssem	aguerrísseu	aguerrissen
	aguerrira	aguerrires	aguerrira	aguerrírem	aguerríreu	aguerriren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	aguerreix	aguerreixi	aguerrim	aguerriu	aguerreixin
	–		aguerresqui	aguerriguem		aguerresquin	bal
	–	aguerrix	aguerrisca			aguerrisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
	-	-	-	-	-	-
passat perifràstic	-	-	-	-	-	-	... aguerrir
	-	-	-	-	-	-
plusquamperfet	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
passat anterior o perifràstic	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
	-	-	-	-	-	-
	-	-	-	-	-	-
futur perfet	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
condicional perfet	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
	-	-	-	-	-	-
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	-	-	-	-	... aguerrir
	-	-	-	-	-	-
perfet	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
	-	-	-	-	-	-
plusquamperfet	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
	-	-	-	-	-	-
	-	-	-	-	-	-
passat anterior perifràstic	-	-	-	-	-	-	... aguerrit
	-	-	-	-	-	-

Paradigmes de flexió: aguerreixo, aguerreix, aguerrim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: temper ^(en) in battle
• Castellà: aguerrir ^(es)
• Francès: aguerrir ^(fr)
• Portuguès: aguerrir ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·guer·rir (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 68.
• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.ɣeˈriɾ\

Americà: alt /a.ɡeˈriɾ/, baix \a.ɣeˈriɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del francès aguerrir.

Verb

aguerrir ‎(defectiu, passat aguerrí, futur aguerriré)

1. aguerrir

Notes

En desús, habitualment només en les formes que tenen la vocal i en la desinència.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gue·rrir (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre aguerrido

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /a.ɡεˈʁiːʁ/
• Etimologia: Del prefix a- i guerre.

Verb

aguerrir ‎(pronominal s'aguerrir)

1. aguerrir

   usat en sentit propi en el vocabulari militar i en sentit figurat en poesia.

Portuguès

Verb

aguerrir

1. aguerrir