aginollàreu

Potser volíeu: aginollareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ʒi.nuˈʎa.ɾəw/
	balear /ə.ʒi.noˈʎa.ɾəw/, /ə.ʒi.nuˈʎa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /a.ʒi.noˈʎa.ɾew/, valencià /a.d͡ʒi.noˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

aginollàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de aginollar-se
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb aginollar-se

Variants

• [2] aginolléssiu, aginollésseu, aginollàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gi·no·llà·reu (5)
• Anagrama: allongaríeu