admitir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əd.miˈti/, balear /əd.miˈti/
	alguerès /a.miˈti/
Occidental:	nord-occidental /ad.miˈti/
	valencià /ad.miˈtiɾ/, /ad.miˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del castellà admitir, segle XIX.

Verb

admitir trans.

1. (castellanisme, especialment alguerès) admetre

Conjugació

Tercera conjugació mixta

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	admitir			haver admitit
gerundi	admitint			havent admitit
participi	admitit, admitida, admitits, admitides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	admiteixo	admiteixes	admiteix	admitim	admitiu	admiteixen
	admitesc						bal
	admitisc	admitixes	admitix			admitixen	occ
	admitixo						n-occ
	admito	admits	admit			admiten
	admit						bal, val
imperfet	admitia	admities	admitia	admitíem	admitíeu	admitien
passat simple	admití	admitires	admití	admitírem	admitíreu	admitiren
futur	admitiré	admitiràs	admitirà	admitirem	admitireu	admitiran
condicional	admitiria	admitiries	admitiria	admitiríem	admitiríeu	admitirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	admiteixi	admiteixis	admiteixi	admitim	admitiu	admiteixin
	admitisca	admitisques	admitisca			admitisquen	occ
	admitesqui	admitesquis	admitesqui	admitiguem	admitigueu	admitesquin	bal
	admiti	admitis	admiti			admitin	centr, bal
	admita	admites	admita			admiten	n-occ, bal
imperfet	admitís	admitissis	admitís	admitíssim	admitíssiu	admitissin
		admitisses		admitíssem	admitísseu	admitissen
	admitira	admitires	admitira	admitírem	admitíreu	admitiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	admiteix	admiteixi	admitim	admitiu	admiteixin
	–		admitesqui	admitiguem		admitesquin	bal
	–		admiti			admitin	centr, bal
	–		admita			admiten	n-occ, bal
	–	admitix	admitisca			admitisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	admiteix						alg
imperfet	admitiva	admitives	admitiva	admitívem	admitíveu	admitiven	alg
condicional	admitiriva	admitirives	admitiriva	admitirívem	admitiríveu	admitiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	admitissi		admitissi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... admitit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... admitir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... admitit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... admitit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... admitit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... admitit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... admitir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... admitit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... admitit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... admitit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: admiteixo, admiteix, admitim

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·mi·tir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \að.miˈtiɾ\

Americà: alt /ad.miˈtiɾ/, baix \að.miˈtiɾ\

• Rimes: -iɾ

Verb

admitir trans. ‎(present admito, passat admití, futur admitiré)

1. admetre

Conjugació

Tercera conjugació -ir

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		admitir			haber admitido
Gerundi		admitiendo			habiendo admitido
Participi		admitido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	admito	admites admitís	admite	admitimos	admitís	admiten
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	admitía	admitías	admitía	admitíamos	admitíais	admitían
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	admití	admitiste	admitió	admitimos	admitisteis	admitieron
	Futuro simple (Futur)	admitiré	admitirás	admitirá	admitiremos	admitiréis	admitirán
	Condicional simple (Condicional)	admitiría	admitirías	admitiría	admitiríamos	admitiríais	admitirían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he admitido	has admitido	ha admitido	hemos admitido	habéis admitido	han admitido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había admitido	habías admitido	había admitido	habíamos admitido	habíais admitido	habían admitido
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube admitido	hubiste admitido	hubo admitido	hubimos admitido	hubisteis admitido	hubieron admitido
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré admitido	habrás admitido	habrá admitido	habremos admitido	habréis admitido	habrán admitido
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría admitido	habrías admitido	habría admitido	habríamos admitido	habríais admitido	habrían admitido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	admita	admitas admitás	admita	admitamos	admitáis	admitan
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	admitiera o	admitieras o	admitiera o	admitiéramos o	admitierais o	admitieran o
		admitiese	admitieses	admitiese	admitiésemos	admitieseis	admitiesen
	Futuro (Futur)	admitiere	admitieres	admitiere	admitiéremos	admitiereis	admitieren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya admitido	hayas admitido	haya admitido	hayamos admitido	hayáis admitido	hayan admitido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera admitido o	hubieras admitido o	hubiera admitido o	hubiéramos admitido o	hubierais admitido o	hubieran admitido o
		hubiese admitido	hubieses admitido	hubiese admitido	hubiésemos admitido	hubieseis admitido	hubiesen admitido
	Futuro (Futur perfet)	hubiere admitido	hubieres admitido	hubiere admitido	hubiéremos admitido	hubiereis admitido	hubieren admitido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			admite admití	admita	admitamos	admitid	admitan

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·mi·tir (3)