adiós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ə.ðiˈos/, balear /ə.ðiˈos/, alguerès /a.diˈos/

Occidental: /a.ðiˈos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del castellà adiós, segle XVII.

Interjecció

adiós!

1. (castellanisme, especialment alguerès) adéu!

   Adiós! Mos veiem demà.

Nom

adiós m. ‎(plural adiosos)

1. (castellanisme) adéu

Miscel·lània

• Síl·labes: a·di·ós (3)
• Anagrames: aidos, iodàs, odiàs

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \aˈðjos\, meridional \aˈðjoh\

Americà: alt /aˈdjos/, baix \aˈðjoh\, austral \aˈðjos\

• Rimes: -os
• Etimologia: Contracció de «a Dios»

Interjecció

¡adiós!

1. adéu

Miscel·lània

• Síl·labes: a·diós (2)
• Anagrames: asido, diosa, odias