adargar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ðərˈɡa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.ðarˈɣa/
	valencià /a.ðaɾˈɣaɾ/, /a.ðaɾˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: adargà
• Etimologia: Del prefix a- i darga.

Verb

adargar trans., pron. ‎(pronominal adargar-se)

1. Cobrir, defensar algú amb la darga.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	adargar			haver adargat
gerundi	adargant			havent adargat
participi	adargat, adargada, adargats, adargades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	adargo	adargues	adarga	adarguem	adargueu	adarguen
	adargue						val
	adargui						sept
	adarg			adargam	adargau		bal
imperfet	adargava	adargaves	adargava	adargàvem	adargàveu	adargaven
passat simple	adarguí	adargares	adargà	adargàrem	adargàreu	adargaren
futur	adargaré	adargaràs	adargarà	adargarem	adargareu	adargaran
condicional	adargaria	adargaries	adargaria	adargaríem	adargaríeu	adargarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	adargui	adarguis	adargui	adarguem	adargueu	adarguin
	adargue	adargues	adargue			adarguen	occ, bal
imperfet	adargués	adarguessis	adargués	adarguéssim	adarguéssiu	adarguessin
		adarguesses		adarguéssem	adarguésseu	adarguessen
	adargàs	adargassis	adargàs	adargàssim	adargàssiu	adargassin	bal
		adargasses		adargàssem	adargàsseu	adargassen	val, bal (1)
	adargara	adargares	adargara	adargàrem	adargàreu	adargaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	adarga	adargui	adarguem	adargueu	adarguin
	–				adargau		bal
	–		adargue			adarguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... adargat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... adargar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... adargat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... adargat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... adargat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... adargat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... adargar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... adargat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... adargat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... adargat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: adargo, adarga, adarguem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: adargar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dar·gar (3)
• Anagrames: agradar, dragara

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.ðaɾˈɣaɾ\

Americà: alt \a.daɾˈɣaɾ\, baix \a.ðaɾˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

adargar trans. ‎(present adargo, passat adargué, futur adargaré)

1. adargar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dar·gar (3)