acorralar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.ku.rəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /a.ko.raˈɫa/, valencià /a.ko.raˈɫaɾ/

Verb[modifica]

acorralar trans.

  1. encorralar
  2. Assetjar per impedir la fuita.
  3. Pressionar a algú deixant-lo sense defensa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: acorralo, acorrala, acorralem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·cor·ra·lar (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /a.ko.raˈlaɾ/
Americà: alt /a.k(o).raˈlaɾ/, baix /a.ko.raˈlaɾ/

Verb[modifica]

acorralar trans. ‎(present acorralo, passat acorralé, futur acorralaré)

  1. encorralar
  2. acorralar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·co·rra·lar (4)