Vés al contingut

aclofar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ə.kɫuˈfa/
balear /ə.kɫoˈfa/, /ə.kɫuˈfa/
Occidental: nord-occidental /a.kɫoˈfa/
valencià /a.kɫoˈfaɾ/, /a.kɫoˈfa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: aclofà
  • Etimologia: Incerta. Probablement d’un preromà cuflare, segle XIX.

Verb

[modifica]

aclofar trans., pron. (pronominal aclofar-se)

  1. (pronominal) Deixar-se anar de cul a terra fins a asseure's.
  2. (pronominal) Deixar-se anar sobre un seient.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: aclofo, aclofa, aclofem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1