abroquerar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.βɾu.kəˈɾa/
Occidental: nord-occidental /a.βɾo.keˈɾa/, valencià /a.βɾo.keˈɾaɾ/

Verb[modifica]

a·bro·que·rar trans., pron. ‎(pronominal abroquerar-se)

  1. Armar amb el broquer.
  2. (nàutica) Estirar les puntes de les vergues cap a popa per la part de barlovent per a que les veles rebin el vent per la part de proa.
  3. (nàutica) Portar cap a sotavent els penons.
  4. (pronominal) Tapar-se amb el broquer per a defensar-se.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abroquero, abroquera, abroquerem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot