abornàreu

Potser volíeu: abornareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βurˈna.ɾəw/
	balear /ə.boɾˈna.ɾəw/, /ə.burˈna.ɾəw/
Occidental:	/a.boɾˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

abornàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de abornar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb abornar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bor·nà·reu (4)