aboco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβo.ku/, occidental /aˈβo.ko/

Verb

a·bo·co

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abocar

   [Jo] aboco, aboque, aboc o aboqui.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abocar

   [Que jo] aboco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] aboqui o aboque.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abocar

   [Que ell/ella/vostè] aboco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] aboqui o aboque.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβo.ko\

Americà: alt /aˈbo.k(o)/, baix \aˈβo.ko\

Verb

a·bo·co

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abocar