aboco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈβo.ku/, occidental /aˈβo.ko/

Verb[modifica]

a·bo·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abocar
    [Jo] aboco, aboque, aboc o aboqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abocar
    [Que jo] aboco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] aboqui o aboque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abocar
    [Que ell/ella/vostè] aboco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] aboqui o aboque.


Castellà
[modifica]

Peninsular: \aˈβo.ko\
Americà: alt /aˈbo.k(o)/, baix \aˈβo.ko\

Verb[modifica]

a·bo·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abocar