abanderar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.βən.dəˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /a.βan.deˈɾa/
valencià /a.ban.deˈɾaɾ/, /a.βan.deˈɾa/

Verb[modifica]

abanderar trans.

  1. Proveir de bandera un lloc, una organització, etc.
  2. Proveir una nau dels documents competents per autoritzar la seva bandera.
  3. Acollir-se una nau a les condicions i normatives d'un país, entre les quals cal destacar l'obligatorietat de pagar impostos a aquest país i la de dur la seva bandera.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abandero, abandera, abanderem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \a.βan.deˈɾaɾ\, meridional \a.βaŋ.deˈɾaɾ\
Americà: alt /a.ban.deˈɾaɾ/, baix \a.βaŋ.deˈɾaɾ\, austral \a.βan.deˈɾaɾ\

Verb[modifica]

abanderar ‎(present abandero, passat abanderé, futur abanderaré)

  1. abanderar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·ban·de·rar (4)