abadernes

Potser volíeu: abadernés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βəˈðɛr.nəs/, occidental /a.baˈðɛɾ.nes/
• Rimes: -ɛɾnes

Verb

abadernes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de abadernar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb abadernar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·der·nes (4)
• Anagrames: abanderes, abanderés

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \a.βaˈðeɾ.nes\, meridional \a.βaˈðeɾ.neh\

Americà: alt /a.baˈdeɾ.n(e)s/, baix \a.βaˈðeɾ.neh\, austral \a.βaˈðeɾ.nes\

• Rimes: -eɾnes

Verb

abadernes

1. segona persona del singular (tú) del present de subjuntiu del verb abadernar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·der·nes (4)
• Anagrames: abanderes, abanderés, bandeares, bandearse, bandereas, bandereás, bardeasen, enredabas, senderaba