aücar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.uˈka/
Occidental:  nord-occidental /a.uˈka/, valencià /a.uˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: aücà
  • Etimologia: D'origen onomatopeic, segle XIII, de aüc o del llatí vulgar *hūccare ‎(«cridar»).

Verb[modifica]

aücar intr., trans.

  1. Fer fugir amb crits.
  2. udolar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: aüco, aüca, aüquem

Derivats[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]