Viccionari:Pronúncia de l'italià

De Viccionari
(S'ha redirigit des de: Viccionari:Pronúncia/it)

Notes generals per la indicació de la pronúncia de l'italià, segons l'AFI.

Trets fonètics[modifica]

La majoria de paraules són planes, però només s'accentuen les agudes que acaban en consonant i no es distingeixen les esdrúixoles: en canvi, és una pràctica habitual en els diccionaris en italià accentuar totes les paraules per facilitar la pronúncia. En el Viccionari ho indiquem així en la sil·labificació.

Les vocals són les mateixes que les vocals tòniques en català: /a/ à, /e/ é, /ɛ/ è, /i/ ì, /o/ ó, /ɔ/ ò, /u/ ù. No existeix neutralització de vocals àtones /ə/. Els diftongs són sempre creixents amb les semivocals /j/, /w/. La u no és mai muda. Dins d'una paraula, una vocal tònica tendeix a ser més llarga (/ː/) quan es troba al final de la síl·laba i no és seguida per s + consonant o un grup tal com pn, ps, tm.

És freqüent la geminació representada per la duplicació de consonants. Es pot transcriure duplicant el so o utilitzant el símbol d'allargament /ː/ (mamma /ˈmamma/~/ˈmamːa/).

No existeix la diferència entre erra vibrant i bategant, sinó erra vibrant i erra vibrant geminada.

El grup ll equival a l·l, i gli equival a ll. El grup che, chi, equival a que, qui, en canvi ce, ci equival a txe, txi.

Alfabet[modifica]

Lletra AFI Exemples Comentaris
a a alto, padre
e e pera, perché vocal tancada (tònica o àtona)
ɛ membro, c'è vocal oberta (només tònica)
i i prima, colibrì
j piano, schietto diftongs creixents
o o ombra vocal tancada (tònica o àtona)
ɔ otto vocal oberta (només tònica)
u u pure, caucciù
w vuoto, qui diftongs creixents
Lletra AFI Exemples Comentaris
b b banca, cibo
c k cavolo, acuto, anche c + a, o, u, consonant; ch + e, i
t͡ʃ facevo, cinque c + e, i
ciao, cioccolata ci + a, (e), o, u
tt͡ʃ acceso, cacciare geminació[1]
d d dunque, caldo
f f fatto, Africa
g ɡ gatto, agro, ghetto g + a, o, u, consonant; gh + e, i
d͡ʒ fingere, pagina, giungla g + e, i; gi + a, (e), o, u
ʎ glielo gli + a, e, o, u; gl + i[2]
ʎʎ maglia, luglio, famiglia geminació intervocàlica[3]
ɲ gnomo, gnocco
ɲɲ bagno, cegno geminació intervocàlica[3]
j j Jesolo rara, equival a i semiconsonant; en estrangerismes, equival a g suau
k k karakul
l l pala, lato
m m mano, amare
n n nano, punto
ŋ stanco, unghia seguida de velar /ɡ/, /k/
ɱ invece, anfibio seguida de labiodental /f/, /v/
p p piano, proprio
q[4] k questo seguida sempre de /w/
r r Roma, quattro erra vibrant
s s sano, pasto essa sorda, pot alternar (intervocàlica) amb essa sonora segons els dialectes
z rosa, asma essa sonora, intervocàlica i davant consonant sonora
ss assassino, pessimo geminació[1]
ʃ scena, scimmia, sciame sc + e, i; sci + a, (e), o, u
ʃʃ cascina, ascia geminació intervocàlica[3]
t t mito, tranne
v v vado, povero sense betacisme
w v
w
wolframio estrangerismes
x ks xenofobia hel·lenismes i estrangerismes
y j yogurt estrangerismes, equival a i semiconsonant
z[5] t͡s zoccolo, canzone
tt͡s pizza, grazie geminació intervocàlica[3]
d͡z zulù, manzo
dd͡z mezzo, ozono geminació intervocàlica[3]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Entre vocals, totes les consonants poden ser geminades excepte /z/; també hi ha un fenomen anomenat "geminació fonosintàctica" (raddoppiamento fonosintattico): ho bisogno /ˈɔ bbiˈzoɲɲo/.
  2. Excepció: precedit de n o en els hel·lenismes, gl seguit de i representa /ɡl/.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Entre vocals, /ʎ/, /ɲ/, /ʃ/, /t͡s/ i /d͡z/ són sempre geminades, inclòs entre diferents paraules.
  4. Geminada amb c (ex. acqua, piacqui); excepciones: beqquadro, soqquadro.
  5. /t͡s/ i /d͡z/ són lletrejades de la mateixa manera, però tenen orígens diferents.

Vegeu també[modifica]