Thule

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʰuː.leː/
• Etimologia: Del grec antic Θούλη ‎(Thoúlē).

Nom propi

Thūlē f. ‎(genitiu Thūlēs)

1. Illa mítica del món clàssic grecollatí considerada l’extrem nord del món.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Thūlē	-
Vocatiu	Thūlē	-
Acusatiu	Thūlēn	-
Genitiu	Thūlēs	-
Datiu	Thūlae	-
Ablatiu	Thūlē	-

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Gaffiot, Félix. «Thule». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.