Theophanes

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛˈɔ.fa.neːs/
• Etimologia: Del grec antic Θεοφανής ‎(Theophanḗs).

Nom propi

Theophanēs m. ‎(genitiu Theophanis)

1. Teòfanes, historiador grecollatí que va escriure la història de Pompeia.

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theophanēs	-
Vocatiu	Theophanēs	-
Acusatiu	Theophanem	-
Genitiu	Theophanis	-
Datiu	Theophanī	-
Ablatiu	Theophane	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theophanes». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1569.