Theodectes

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛ.ɔˈdɛk.teːs/

Nom propi

Theodectēs m. ‎(genitiu Theodectis)

1. Orador de Lícia cèlebre per la seva memòria.

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theodectēs	-
Vocatiu	Theodectēs	-
Acusatiu	Theodectem	-
Genitiu	Theodectis	-
Datiu	Theodectī	-
Ablatiu	Theodecte	-

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Gaffiot, Félix. «Theodectes». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.