Theoclius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛˈɔ.klɪ.ʊs/

Nom propi

Theoclius m. ‎(genitiu Theocliī)

1. (històric) Historiador de l’època de l’emperador Aurelià.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theoclius	-
Vocatiu	Theoclī	-
Acusatiu	Theoclium	-
Genitiu	Theocliī, Theoclī	-
Datiu	Theocliō	-
Ablatiu	Theocliō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theoclius». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.