Theaetetus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛ.ajˈteː.tʊs/
• Etimologia: Del grec antic Theaítētos ‎(Theaítētos).

Nom propi

Theaetētus m. ‎(genitiu Theaetētī)

1. Teetet, diàleg de Plató
2. Teetet, matemàtic grec clàssic

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theaetētus	-
Vocatiu	Theaetēte	-
Acusatiu	Theaetētum	-
Genitiu	Theaetētī	-
Datiu	Theaetētō	-
Ablatiu	Theaetētō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theaetetus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1567.