Thallus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: thallus
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈtʰal.lʊs/
- Etimologia: Del grec antic Θαλλός (Thallós).
Nom propi[modifica]
Thallus m. (genitiu Thallī)
| 2a declinació -us, -ī | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | Thallus | - |
| Vocatiu | Thalle | - |
| Acusatiu | Thallum | - |
| Genitiu | Thallī | - |
| Datiu | Thallō | - |
| Ablatiu | Thallō | - |
- Historiador grec
Vegeu també[modifica]
- Gaffiot, Félix. «Thallus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1566.