Thales
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: Thalès
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈtʰa.leːs/
- Etimologia: Del grec antic Θαλῆς (Thalês)
Nom propi[modifica]
Thalēs m. (genitiu Thalētis)
| 3a declinació -, -is (tema cons.) | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | Thalēs | - |
| Vocatiu | Thalēs | - |
| Acusatiu | Thalētem | - |
| Genitiu | Thalētis | - |
| Datiu | Thalētī | - |
| Ablatiu | Thalēte | - |
- Tales, filòsof grec.
Nom propi[modifica]
Thalēs m. (genitiu Thalis)
| 3a declinació -, -is (tema i) | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | Thalēs | - |
| Vocatiu | Thalēs | - |
| Acusatiu | Thalem | - |
| Genitiu | Thalis | - |
| Datiu | Thalī | - |
| Ablatiu | Thale | - |
- forma alternativa de Thalēs
Vegeu també[modifica]
- Gaffiot, Félix. «Thales». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1566.