Thales

Potser volíeu: Thalès

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtʰa.leːs/
• Etimologia: Del grec antic Θαλῆς ‎(Thalês).

Nom propi

Thalēs m. ‎(genitiu Thalētis o Thalis)

1. Tales, filòsof grec.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Thalēs	-
Vocatiu	Thalēs	-
Acusatiu	Thalētem	-
Genitiu	Thalētis	-
Datiu	Thalētī	-
Ablatiu	Thalēte	-

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Thalēs	-
Vocatiu	Thalēs	-
Acusatiu	Thalem	-
Genitiu	Thalis	-
Datiu	Thalī	-
Ablatiu	Thale	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Thales». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934, p. 1566.