Simon

Potser volíeu: Simón

Anglès

• Pronúncia: /ˈsaɪmən/
• Etimologia: Del grec antic Σίμων ‎(Símōn), de l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta») pres com a nom d’aparença grega.

Nom propi

Simon

1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.
2. Cognom

Relacionats

• Simeon, Simone

Basc

• Etimologia: De l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta»).

Nom propi

Simon anim.

1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.

Relacionats

• (femení) Simona, Simone

Declinació

Nom propi animat en consonant Cas Indefinit Absolutiu Simon Ergatiu Simonek Datiu Simoni Genitiu Simonen Comitatiu Simonekin Benefactiu Simonentzat Instrumental Simonez Causal Simonengatik Locatius Inessiu Simonengan Ablatiu Simonengandik Al·latiu Simonengana Terminatiu Simonenganaino Al·l. direcional Simonenganantz Gen. locatiu Simonenganako

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɪ.moːn/
• Etimologia: Del grec antic Σίμων ‎(Símōn), de l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta») pres com a nom d’aparença grega.

Nom propi

Simōn m. ‎(genitiu Simōnis)

1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Simōn	-
Vocatiu	Simōn	-
Acusatiu	Simōnem	-
Genitiu	Simōnis	-
Datiu	Simōnī	-
Ablatiu	Simōne	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Simon». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.

Occità antic

• Etimologia: (pendent)

Nom propi

Simon m.

1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.

Relacionats

• Simonet
• Simoneta

Vegeu també

• Grosclaude, Michel. Dictionnaire étymologique des noms de familles gascons, 2003. Per Noste, Ràdio País, 1992, p. 283. ISBN 2-86866-031-2.