Simon

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Simón


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: Del grec antic Σίμων ‎(Símōn), de l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta») pres com a nom d’aparença grega.

Nom propi[modifica]

Simon

  1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.
  2. Cognom

Relacionats[modifica]


Basc
[modifica]

  • Etimologia: De l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta»).

Nom propi[modifica]

Simon anim.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.

Relacionats[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: Del grec antic Σίμων ‎(Símōn), de l’hebreu bíblic שִׁמְעוֹן ‎(shim'ón, «escoltant, qui escolta») pres com a nom d’aparença grega.

Nom propi[modifica]

Simōn m. ‎(genitiu Simōnis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Simōn -
Vocatiu Simōn -
Acusatiu Simōnem -
Genitiu Simōnis -
Datiu Simōnī -
Ablatiu Simōne -
  1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Simon». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.


Occità antic
[modifica]

  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom propi[modifica]

Simon m.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Simó.

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Grosclaude, Michel. Dictionnaire étymologique des noms de familles gascons, 2003. Per Noste, Ràdio País, 1992, p. 283. ISBN 2-86866-031-2.