Ruhe

Alemany

• Pronúncia: /ˈʁuːə/
• Etimologia: Del protogermànic *rōwō («quietud»).

Nom

Ruhe f. ‎(genitiu Ruhe, sense plural)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Nominatiu	die	Ruhe		-
Genitiu	der	Ruhe		-
Datiu	der	Ruhe		-
Acusatiu	die	Ruhe		-

1. silenci

   Endlich ist Ruhe im Kinderzimmer.—«Per fi hi ha silenci a l'habitació dels nens»

2. repòs, descans

   Nach dem Spaziergang musste er sich Ruhe gönnen.—«Després de la caminada cal una mica de repòs.»

3. tranquil·litat, pau

   Im Land herrschten daraufhin 20 Jahre Ruhe und Frieden.—«Al país van haver vint anys de pau i harmonia.»

4. calma

   Lass uns das Thema noch mal in aller Ruhe diskutieren.—«Tornarem a discutir el tema però amb calma.»

Sinònims

• [1] Stille
• [2] Pause
• [3] Frieden
• [4] Gelassenheit