Rin

Potser volíeu: rin

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrin/
• Rimes: -in
• Etimologia: Del francès Rhin, del llatí Rhēnus, d’origen gàl·lic, del protocèltic *rēnos ‎(«riu»). Va desplaçar el català antic Ren d’origen llatí.

Nom propi

Rin m.

1. Riu europeu entre Suïssa, França, Alemanya i els Països Baixos.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Rhein ^(de) m.
• Anglès: Rhine ^(en)
• Castellà: Rin ^(es) m.
• Francès: Rhin ^(fr) m.
• Italià: Reno ^(it) m.
• Neerlandès: Rijn ^(nl) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC