Montenegro

Català

• Pronúncia: /mon.teˈne.ɣɾo/
• Etimologia: Del venecià Montenegro ‎(literalment «mont negre»), calc del serbocroat Cȓnā Gòra en referència al mont Lovćen.

Nom propi

Montenegro m.

1. Estat situat a la península balcànica i fronterer amb Albània, Kosovo, Croàcia, Sèrbia i Bòsnia i Hercegovina.

Gentilicis

• montenegrí, montenegrina, montenegrins, montenegrines.

Traduccions

Traduccions: Montenegro

• Alemany: Montenegro ^(de)
• Anglès: Montenegro ^(en)
• Basc: Montenegro ^(eu)
• Castellà: Montenegro ^(es)
• Català medieval: Zeta ^(roa-oca)
• Francès: Monténégro ^(fr)

• Gallec: Montenegro ^(gl)
• Occità: Montenegro ^(oc)
• Portuguès: Montenegro ^(pt)
• Serbocroat: Crna Gora ^(sh)
• Suec: Montenegro ^(sv) n.
• Vietnamita: Montenegro ^(vi)

Vegeu també

• Montenegro a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC, ésAdir

Occità

Nom propi

Montenegro

1. Montenegro