Manises

Potser volíeu: manises

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈni.zəs/, occidental /maˈni.zes/

Informal: local, valencià central /maˈni.ses/

• Rimes: -izes
• Etimologia: Incerta, probablement de l’àrab *manízih plural vulgar de مَنْزَه ‎(manzah, «mirador»), o bé *manízel plural vulgar de مَنْزِلَة ‎(manzila, «hostal»), o bé مَنَازِع‎ ‎(manāziʿ) plural de مَنْزَع ‎(manzaʿ, «manera, lloc de plaer»).

Nom propi

Manises

1. Població del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Horta Oest.

Derivats

• maniser

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·ni·ses (3)
• Anagrames: amessin, anéssim, manessi, minessa, niàssem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat