Lavinius

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

Lāvīnius m., Lāvīnia f., Lāvīnium n.

  1. (gentilici) Relatiu a Lavínium.
    "Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris Italiam, fato profugus, Laviniaque venit litora [...]"[1] — Canto les armes i l'heroi que, seguint el destí, fou el primer que arribà des de les costes de Troia fins a Itàlia i a les riberes de Lavínium [...][2]

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu Lāvīnius Lāvīnia Lāvīnium Lāvīniī Lāvīniae Lāvīnia
Vocatiu Lāvīnie Lāvīnia Lāvīnium Lāvīniī Lāvīniae Lāvīnia
Acusatiu Lāvīnium Lāvīniam Lāvīnium Lāvīniōs Lāvīniās Lāvīnia
Genitiu Lāvīniī Lāvīniae Lāvīniī Lāvīniōrum Lāvīniārum Lāvīniōrum
Datiu Lāvīniō Lāvīniae Lāvīniō Lāvīniīs
Ablatiu Lāvīniō Lāvīniā Lāvīniō Lāvīniīs


Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Lavinius». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
  1. Publius Vergilius Maro (Virgili). Aeneis, 2013. Viquitexts, entre 29 aC i 19 aC.
  2. Bellès, Joan (trad.); Virgili. L'Eneida, 2012. Labutxaca, 1998, p. 19. ISBN 978-84-9930-168-6.