Lauro

De Viccionari
Potser volíeu: lauro, laŭro


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈlaw.roː/
  • Etimologia: De l'ibèric lauro ‎(lauro).

Nom propi[modifica]

Laurō f. ‎(genitiu Laurōnis)

  1. Vila romana, actualment Llerona.

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Laurō -
Vocatiu Laurō -
Acusatiu Laurōnem -
Genitiu Laurōnis -
Datiu Laurōnī -
Ablatiu Laurōne -
Locatiu Laurōne -


Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Lauro&oldid=2033291»