Ino

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom propi[modifica]

Ino f.

  1. (mitologia grega) Heroïna filla de Cadme i d’Harmonia, muller d’Atamant rei de Tebes.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɪ.noː/
  • Etimologia: Del grec antic Ἰνώ ‎(Inṓ).

Nom propi[modifica]

Inō f. ‎(genitiu Inūs)

Declinació mixta grega
Cas Singular Plural
Nominatiu Inō -
Vocatiu Inō -
Acusatiu Inō
Inōnem
-
Genitiu Inūs
Inōnis
-
Datiu Inō
Inōnī
-
Ablatiu Inō
Inōne
-
  1. (mitologia grega) Ino

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Ino». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.