orörlig

Suec

• Etimologia: Del prefix o- i rörlig ‎(«mòbil»), derivat documentat ja ca 1350 en la forma orörliker i paraŀlel al danès urørlig i noruec urørlig.

Adjectiu

orörlig (comparatiu orörligare, superlatiu orörligast)

1. immòbil, quiet (que no es mou gaire o gens)
2. immòbil, inert (que no es pot moure gaire o gens)

Derivats

• orörlighet
• orörligt

Antònims

• rörlig

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada orörlig al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada orörlig al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada orörlig al Svensk ordbok.