orörlig

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Suec
[modifica]

  • Etimologia: Del prefix o- i rörlig ‎(«mòbil»), derivat documentat ja ca 1350 en la forma orörliker i paraŀlel al danès urørlig i noruec urørlig.

Adjectiu[modifica]

orörlig (comparatiu orörligare, superlatiu orörligast)

  1. immòbil, quiet (que no es mou gaire o gens)
  2. immòbil, inert (que no es pot moure gaire o gens)

Derivats[modifica]

Antònims[modifica]

Vegeu també[modifica]