rörlig

Suec

• Pronúncia: /²rœɭɪ(ɡ)/^ⓘ
• Etimologia: De röra ‎(«moure») i el sufix -lig, documentat ja a mitjan segle xiv en la forma rörliker, de derivació anàloga a la del danès rørlig i del noruec rørlig.

Adjectiu

rörlig (comparatiu rörligare, superlatiu rörligast)

1. mòbil, que es mou
2. inquiet, actiu, eixerit

   ett rörligt intellekt ― una ment inquieta (literalment, «un inteŀlecte inquiet»)

   en rörlig fantasi ― una fantasia viva

Derivats

• rörlighet
• rörligt

Antònims

• orörlig

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada rörlig al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada rörlig al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada rörlig al Svensk ordbok.