cafre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.fɾə/, occidental /ˈka.fɾe/
• Etimologia: De l'àrab كَافِر ‎(kâfir, «infidel»).

Adjectiu

cafre inv. ‎(plural cafres)

1. (obsolet) xosa, bantú
2. bàrbar

Nom

cafre m. f. ‎(plural cafres)

1. (ofensiu, obsolet) xosa, bantú
2. (Islam, obsolet) infidel
3. bàrbar

Traduccions

Xosa, bantú

• Alemany: Kafir ^(de) m.
• Anglès: kaffir ^(en)
• Basc: kafre ^(eu)
• Castellà: cafre ^(es)
• Francès: cafre ^(fr)
• Gallec: cafre ^(gl)
• Italià: cafro ^(it)
• Portuguès: cafre ^(pt)

Infidel (Islam

• Anglès: kafir ^(en)
• Francès: kâfir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·fre (2)
• Anagrames: rafec, ràfec

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈka.fɾe/

Americà: alt /ˈka.f(ɾe)/, baix /ˈka.fɾe/

• Rimes: -afɾe
• Etimologia: Del portuguès cafre.

Adjectiu

cafre inv. ‎(plural cafres)

1. cafre

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·fre (2)

Francès

• Pronúncia: /kafʁ/

Adjectiu

cafre inv. ‎(plural cafres)

1. cafre

Nom

cafre m. ‎(plural cafres)

1. cafre

Gallec

Adjectiu

cafre inv.

1. cafre
2. (col·loquial) bàrbar

Nom

cafre m. f. ‎(plural cafres)

1. cafre

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈkaː.fre/

Adjectiu

cafre f. pl.

1. forma plural de cafra

Nom

cafre f. pl.

1. forma plural de cafra