honor

Català

• Pronúncia: or.: /uˈnor/; occ.: /oˈnoɾ/
• Etimologia: Del llatí honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic:decència, rectitud,gràcia, fama, respecte»).

Nom

honor m. ‎(plural honors)

1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona. Ex:"Treballar al servei del govern serà un honor per a mi."
2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la pròpia autoestima. Ex:"Faré el que em diu l'honor".

Compostos i expressions

• Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
• Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

Derivats

• honorable, honorífic, honorari, honorar

Sinònims

• benmereixença, respecte, consideració, distinció

Antònims

• deshonor, deshonra

Traduccions

Traduccions

• Anglès: honor ^(en)
• Castellà: honor ^(es)

• Francès: honneur ^(fr)
• Italià: onore ^(it)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre honor
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre honor

Castellà

• Pronúncia: /oˈnoɾ/

Nom

honor m. ‎(plural honores)